Osyris lanceolata Hochst. & Steud.

Família: SANTALACEAE

Gènere: Osyris

Sinònims: Osyris quadripartita Salzm.

Nom comú català: Arraià. Ginestó valencià.

Nom comú castellà: Bayón.

Distribució per províncies: Alacant. Illes Balears. València.

Distribució per illes: Mallorca. Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitats: Escletxes de roques i penya-segats. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Màquies i penya-segats.

Característiques: Arbust que generalment arriba als dos metres d'alçada, i que pot ser més gran, té fulles lanceolades no gaire grans, al voltant d'un centímetre d'ample, on els nervis estan molt poc marcats. Tota la planta té una coloració grisenca. Les flors són petites, unisexuals de color groguenc. Aquesta espècie es troba a les garrigues d'Eivissa, i també a Mallorca on és molt rar. No hi ha possibilitat de confusió amb Osyris alba perquè tant l'arbust com les fulles són molt més grans. Si no s'està atent és més probable la confusió amb qualsevol altre arbust escleròfil. Floreix al principi de la primavera.