Valeriana pyrenaica L.

Família: VALERIANACEAE

Gènere: Valeriana

Nom comú català: Valeriana pirinenca.

Nom comú castellà: Valeriana del Pirineo.

Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Lleida.

Distribució general (Fitogeografia): Bòreo-alpina (Oròfit Pirenaica, Alpino-Pirenaica i Càntabro-Pirenaica)

Usos i propietats: Medicinal.

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Comunitats de megaforbies. Vorades de bosc. Vorada de boscos humits, herbassars megafòrbics i marges de rierols de l'alta muntanya.

Característiques: Herba perenne de gran port (pot atènyer fins a 1.2 m), de tija fistulosa i amb estries longitudinals molt conspícues. Les fulles basals són grans (8-20 cm d'amplada), llargament peciolades, ovades, dentades i de base cordada; les caulinars poden tenir dos folíols a la base. La inflorescència és una cima corimbiforme ampla, amb ramificacions tricotòmes. El calze està reduït a 6-18 setes formant una anella al voltant de la corol·la. Aquesta és rosada, amb els pétals soldats formant un tub. El fruit és un aqueni amb papus.