Taraxacum officinale Weber et Wiggers

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Taraxacum

Sinònims: Taraxacum vulgare (Lam.) Schrank

Nom comú català: Pixallits, Dent de lleó.

Nom comú castellà: Diente de león.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Pastures, vores de camins i altres herbassars una mica humits i nitrificats.

Característiques: Herba perenne i acaule, amb roseta de fulles basals i una única tija florífera sense cap fulla. Les fulles són grans (fins a 40 cm de llarg) i pinnatipartides en segments que miren cap a la base del limbe. Les flors es troben a un capítol solitari. El seu involucre és pluriseriat, amb les bràctees externes típicament reflexes. Totes les flors presenten una lígula groga. Els fruits són uns aquenis brunencs, amb l'àpex muricat i el papus blanc.