Pinus pinea L.

Família: PINACEAE

Gènere: Pinus

Nom comú català: Pi pinyer. Pi ver.

Nom comú castellà: Pino doncel. Pino piñonero. Pino real.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-oriental

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines.

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Plantes de jardí.

Descripció: Arbre que pot sobrepassar els 25 m d´alçada, amb l´escorça marró vermellosa, amb plaques també vermelloses en els exemplars madurs. El tronc, després d´anys es divideix en branques del mateix gruix, generant una copa arrodonida característica. Acícules en grups de 2, de 10-20 cm de longitud i 1.5-2 mm de gruix, flexibles, arquejades, de color verd, un poc blavós. Gemes cilíndriques de color marró clar, amb escames bordejades de blanc. Pinyes que maduren el tercer any, diferenciant-se amb això dels altres pins que tarden dos anys. Són oval- esfèriques, de 8-14 cm de longitud. Poden estar a l´arbre molts d´anys.

Observacions: El seu principal aprofitament és la producció dels pinyons que són comestibles i molt apreciats. És un dels pins amb major valor ornamental.

Origen: Mediterrani oriental (Àsia Menor)

Situació al Campus UIB: Exemplars plantats a un lateral del bar de l'edifici Mateu Orfila.