Viola canina L.

Família: VIOLACEAE

Gènere: Viola

Nom comú català: Viola canina.

Nom comú castellà: Violeta de perro.

Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Lleida. València.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Prats alpins. Boscos de pi negre (Pinus mugo ssp. uncinata). Clarianes de boscos pi negre, matollars altimontans (de Rhododendron ferrugineum, de Calluna vulgaris, etc.) i pastures alpines acidòfiles.

Característiques: Herba perenne de tija ascendent o erecta i sense roseta basal. Les fulles són ovades i ± cordades a la base. Les estípules són estretament lanceolades i dentades o fimbriades. Les flors són solitàries, i nèixen de llargs peduncles axil·lars. Els sèpals són lanceolats, i presenten uns apèndixs acrescents durant la fructificació. Els pètals són d'un blau intens, amb un esperó curt (fins a 5 mm). El fruit és una càpsula subtrígona.

Observacions: Espècie que sovint costa de reconèixer i que presenta una gran variabilitat. Es diferencia del grup de la Viola sylvestris Lam. per l'absència de roseta de fulles basals, caràcter que de vegades no és fàcil d'apreciar. Per altra banda, se n'han descrit subespècies de validesa no gaire clara, com les subsp. montana (L.) Hartm. i silvensis (Font Quer) O. Bolòs et Vigo.